dimarts, 31 de maig del 2011
Fins sempre Sam!
Quan vaig arribar a la classe em vaig trobar amb el Sam, un amic per a tots nosaltres. El Dency, el President, i l'Andrei li van donar un llibre amb tots els dibuixos que li van fer entre tots plegats per desitjar-li que tingui molt bona sort a partir d'ara que se'n va de la nostra escola.
També va venir al concert de l'Alex i del Miquel Abras aquesta tarda. No va parar de somriure.
Adéu Sam, fins sempre. Boris
dilluns, 30 de maig del 2011
dissabte, 28 de maig del 2011
La Revolución Española
La masa esperando la medianoche del 31 de diciembre en la Puerta del Sol, ni la plaza Tahrir del El Cairo en plena revolución, pero bien podría parecerlo. Miles de personas se concentraron en el centro de Madrid a última hora de la tarde de ayer como continuación de las manifestaciones que se iniciaron el domingo. La protesta pacífica se extendió también por otras ciudades españolas, unas 40, desde Barcelona a Sevilla, Burgos, Segovia, A Coruña, Bilbao, Toledo o Cáceres. Desde el domingo, este movimiento ciudadano ha conseguido aumentar su impacto y cada día son más sus seguidores.
Las convocatorias de ayer se produjeron de forma espontánea después de que la Policía desalojara durante la madrugada del martes a las personas que acampaban de forma pacífica en la Puerta del Sol de Madrid. Durante la operación se produjo una detención. La llamada a la movilización corrió de voz en voz por las redes sociales. Aunque su origen está en las personas que acampaban en Madrid, la plataforma Democracia Real Ya apoyó y secundó la convocatoria.
Una bandera de Egipto presidía el centro de la Puerta del Sol. "¡No nos representan!", fue uno de los gritos más frecuentes de los concentrados, que, una vez más, portaban pancartas contra la precariedad laboral, la Ley Electoral, el bipartidismo, la corrupción y los excesos de la banca. "¡Botín, cabrón, trabaja de peón!", gritaron. Algunas personas lanzaron discursos ayudadas por megáfonos y reivindicaron un cambio de sistema. El ambiente era tranquilo y festivo.
Muchos de los manifestantes acudieron con la intención de volver a acampar y llevaron consigo sacos de dormir y otros enseres. Sin embargo, la Policía advirtió durante la tarde que no toleraría una nueva acampada. Un grupo de personas repartieron octavillas con información legal sobre las acampadas y concentraciones elaborado por abogados que dan apoyo al movimiento. Al cierre de esta edición, aún eran miles de personas las que se concentraban en el centro de Madrid, muchas esperando para pasar allí la noche. Algunos de ellos lograron montar sus tiendas y hasta improvisar una carpa. La presencia policial era notable, tanto en la Puerta del Sol como en los alrededores. Hasta una decena de furgonetas policiales se trasladaron al lugar.
"No es posible que el espacio público, que pertenece a toda la ciudadanía, esté ocupado por las Fuerzas de Seguridad", denunciaba por la maña-na Jon Aguirre Such, portavoz de Democracia Real Ya. Las acampadas de otras ciudades, como Barcelona o Valencia, se mantenían anoche y no habían sido levantadas.
Andrei.
El moviment 15-M
El Moviment d'indignats 15-M és un moviment ciutadà sorgit a Espanya el dia 15 de maig de 2011 amb la intenció de promoure una democràcia més participativa allunyada del control de la corrupció política, d’aquí ve el lema: “No n’hi ha pa per a tant xoriço!”. A les manifestacions, els aturats, mileuristes, mestresses de casa, immigrants i ciutadans en general alcen la veu en un lema: "No som titelles en mans de polítics i banquers", o "Democràcia real JA! No som mercaderia en mans de polítics i banquers ". Amb això també s’intenten anunciar lliurement les propostes que fa la gent com: cadascú ha de decidir el seu límit de cotització, o s’ha de respectar el límit d’hores de treball establert per la llei perquè n’hi hagi més llocs de treball. També s’ha fet una gran acampada a la Plaça Catalunya, primer organitzada pels joves estudiants, on tothom col·labora perquè tota la gent que participa a l'acampada pugui menjar de franc. A més, es van arrencar un tram de flors i vam plantar un hort.
Personalment, jo vaig anar a la manifestació, vaig participar a les activitats, vaig plantar enciams a l’hort que van fer i vaig participar a l’acampada 6 hores. Durant les sis hores, el meu pare anava a llençar una llauna de cervesa que n’hi havia al terra, però va donar la casualitat de que estava plena i sense obrir. M’ho vaig passar molt be!!!
Yeray
Personalment, jo vaig anar a la manifestació, vaig participar a les activitats, vaig plantar enciams a l’hort que van fer i vaig participar a l’acampada 6 hores. Durant les sis hores, el meu pare anava a llençar una llauna de cervesa que n’hi havia al terra, però va donar la casualitat de que estava plena i sense obrir. M’ho vaig passar molt be!!!
Yeray
divendres, 27 de maig del 2011
Spanish revolution
Les protestes de maig de 2011 a Espanya, cridades per alguns mitjans espanyols Moviment 15-M i Indignats, i *Spanish *revolution1 en els internacionals, són una sèrie de protestes ciutadanes espontànies generades a les xarxes socials i ideades per la plataforma civil i digital Democràcia Real Ja!, que va obtenir inicialment el suport de més de 200 petites associacions. Van començar el 15 de maig de 2011 amb una convocatòria en 58 ciutats espanyoles.
Es tracta de protestes pacífiques que reivindiquen un canvi en la política i societat espanyola, doncs els manifestants consideren que els partits polítics ni els representen ni prenen mesures que els beneficiïn. Sorgeixen properes a les eleccions municipals, fixades el 22 de maig. Aquestes protestes han estat relacionades per la premsa amb la crisi econòmica, el llibre Indigneu-vos!, de *Stéphane *Hessel,4 la problemàtica de la generació ni-ni i l'exemple de les revolucions i protestes del món àrab,2 grega i islandesa de 2008. Encara que els manifestants formen un grup ambigu i heterogeni, tenen en comú el *hartazgo contra la classe política, la petició de la fi del bipartidisme polític entre els dos principals partits, PP i PSOE, la fi de la corrupció i el respecte pels drets bàsics; a saber: habitatge, treball, cultura, salut, educació, participació política, lliure desenvolupament personal i dret a béns de primera necessitat.
Les protestes apareixen en un moment en què la joventut està acadèmicament més preparada que mai i en què, segons l'agència *Metroscopia, el 89% dels espanyols creuen que els partits polítics pensen només en ells mateixos. La intenció dels manifestants és acampar a les principals places de les ciutats fins a les eleccions del dia 22.
El gruix dels manifestants són joves, però també participen aturats, persones majors i fins i tot famílies. Tots ells han repetit la naturalesa pacífica de les protestes,12 fet que també és reflectit per la premsa estrangera.13 Els indignats en general, com els crida la premsa, i Democràcia Real Ja! en particular, s'han desvinculat públicament dels diversos incidents succeïts durant les manifestacions. Les concentracions aviat van adquirir caràcter propi, tal com va afirmar Democràcia Real Ja!, que va voler matisar que, malgrat haver fet la primera crida, no va tenir res a veure amb les acampades que es van produir en diferents ciutats.
Es tracta de protestes pacífiques que reivindiquen un canvi en la política i societat espanyola, doncs els manifestants consideren que els partits polítics ni els representen ni prenen mesures que els beneficiïn. Sorgeixen properes a les eleccions municipals, fixades el 22 de maig. Aquestes protestes han estat relacionades per la premsa amb la crisi econòmica, el llibre Indigneu-vos!, de *Stéphane *Hessel,4 la problemàtica de la generació ni-ni i l'exemple de les revolucions i protestes del món àrab,2 grega i islandesa de 2008. Encara que els manifestants formen un grup ambigu i heterogeni, tenen en comú el *hartazgo contra la classe política, la petició de la fi del bipartidisme polític entre els dos principals partits, PP i PSOE, la fi de la corrupció i el respecte pels drets bàsics; a saber: habitatge, treball, cultura, salut, educació, participació política, lliure desenvolupament personal i dret a béns de primera necessitat.
Les protestes apareixen en un moment en què la joventut està acadèmicament més preparada que mai i en què, segons l'agència *Metroscopia, el 89% dels espanyols creuen que els partits polítics pensen només en ells mateixos. La intenció dels manifestants és acampar a les principals places de les ciutats fins a les eleccions del dia 22.
El gruix dels manifestants són joves, però també participen aturats, persones majors i fins i tot famílies. Tots ells han repetit la naturalesa pacífica de les protestes,12 fet que també és reflectit per la premsa estrangera.13 Els indignats en general, com els crida la premsa, i Democràcia Real Ja! en particular, s'han desvinculat públicament dels diversos incidents succeïts durant les manifestacions. Les concentracions aviat van adquirir caràcter propi, tal com va afirmar Democràcia Real Ja!, que va voler matisar que, malgrat haver fet la primera crida, no va tenir res a veure amb les acampades que es van produir en diferents ciutats.
El 17 de maig la pàgina de Democràcia Real Ja!, impulsora de la manifestació del dia 15, comptava amb el suport de 500 associacions molt diverses, però seguia rebutjant la col·laboració de partits polítics i sindicats, defensant la independència de les protestes de qualsevol ideologia política institucionalitzada. 16 17 Es van mostrar partidaris de la seva causa, entre uns altres, els col·lectius *ATTAC, *Anonymous, *NoLesVotes i Joventut SENSE Futur.18 Els dos últims grups ja havien organitzat sengles manifestacions anteriors, menys nombroses.
En Internet les protestes han adquirit popularitat com *Spanish *Revolution, nom que fa referència als *hashtags de la xarxa social Twitter,19 que ha estat el principal mitjà d'organització per a les protestes.20
Democràcia Real Ja! van escriure un manifest en els idiomes espanyol, gallec, català, asturià, basc i anglès,21 i van convocar les protestes pel 15 de maig en els següents llocs, disposats per ordre alfabètic: Albacete, Algesires, Alacant, Almeria, Arcs de la Frontera, Badajoz, Barcelona, Bilbao, Burgos, Càceres, Cadis, Castelló, Ciudad Real, Còrdova, Conca, Ferrol, Figueres, *Fuengirola, Granada, Guadalajara, Huelva, Jaén, La Corunya, Lanzarote, La Palma, León, Las Palmas de Gran Canària, Lleida, Logronyo, Lugo, Madrid, Màlaga, Menorca, Mèrida, Murcia, Orense, Oviedo, Palma de Mallorca, Pamplona, *Plasencia, *Ponferrada, *Puertollano, Salamanca, Sant Sebastià, Santa Cruz de Tenerife, Santander, Santiago de Compostel·la, Sevilla, Soria, Tarragona, Toledo, Torrevella, *Ubrique, València, Valladolid, Vigo, Vitòria i Zaragoza.3
A més, la plataforma va convocar protestes en altres països: *Braga, Coïmbra, Faro, Lisboa i Porto a Portugal; Dublín a Irlanda; *Ámsterdam en Països Baixos; París a França i Londres a Regne Unit.
En successives protestes s'han afegit altres ciutats, com Palencia i Zamora.
En Internet les protestes han adquirit popularitat com *Spanish *Revolution, nom que fa referència als *hashtags de la xarxa social Twitter,19 que ha estat el principal mitjà d'organització per a les protestes.20
Democràcia Real Ja! van escriure un manifest en els idiomes espanyol, gallec, català, asturià, basc i anglès,21 i van convocar les protestes pel 15 de maig en els següents llocs, disposats per ordre alfabètic: Albacete, Algesires, Alacant, Almeria, Arcs de la Frontera, Badajoz, Barcelona, Bilbao, Burgos, Càceres, Cadis, Castelló, Ciudad Real, Còrdova, Conca, Ferrol, Figueres, *Fuengirola, Granada, Guadalajara, Huelva, Jaén, La Corunya, Lanzarote, La Palma, León, Las Palmas de Gran Canària, Lleida, Logronyo, Lugo, Madrid, Màlaga, Menorca, Mèrida, Murcia, Orense, Oviedo, Palma de Mallorca, Pamplona, *Plasencia, *Ponferrada, *Puertollano, Salamanca, Sant Sebastià, Santa Cruz de Tenerife, Santander, Santiago de Compostel·la, Sevilla, Soria, Tarragona, Toledo, Torrevella, *Ubrique, València, Valladolid, Vigo, Vitòria i Zaragoza.3
A més, la plataforma va convocar protestes en altres països: *Braga, Coïmbra, Faro, Lisboa i Porto a Portugal; Dublín a Irlanda; *Ámsterdam en Països Baixos; París a França i Londres a Regne Unit.
En successives protestes s'han afegit altres ciutats, com Palencia i Zamora.
Andrei.
Spanish revolution
La magnitud de las protestas ocurridas en decenas de plazas por toda España, donde miles de personas permanecen acampando: jóvenes “indignados”, acompañados por jubilados, desempleados y amas de casa igualmente “indignados”, hartos de los gobiernos de izquierda y derecha que se alternan el poder, es un fenómeno cuya naturaleza aún no puede verse con claridad.
Los manifestantes exigen una nueva forma de hacer política, más transparente. Reclaman “una democracia real, de verdad, participativa”. No han sido concentraciones para conspirar contra el Gobierno de España ni contra un partido en particular, sino contra el mal uso que los políticos han hecho de la democracia. Es decir, contra un sistema que no funciona: “Tenemos que cambiarlo por otro mejor que nos represente a todos”.
Tanto en el gobierno de Rodríguez Zapatero como en la oposición se han quedado estupefactos, sin saber qué responder. Desconocen si se trata de una explosión de malestar social o de un movimiento organizado contra las elecciones celebradas el pasado domingo, en las cuales los socialistas recibieron más palo que una gata ladrona. Los “indignados” tampoco se sienten representados con el ganador Partido Popular, ni siquiera comentan los resultados de las elecciones municipales y autonómicas
Las protestas han sido apoyadas dentro y fuera de España con carteles en los que se acusa al capitalismo de todos los males habidos y por haber “Capitalismo = Enfermedad”, y hasta pretenden que se expropien los pisos que tienen los bancos.
Dency.
La magnitud de las protestas ocurridas en decenas de plazas por toda España, donde miles de personas permanecen acampando: jóvenes “indignados”, acompañados por jubilados, desempleados y amas de casa igualmente “indignados”, hartos de los gobiernos de izquierda y derecha que se alternan el poder, es un fenómeno cuya naturaleza aún no puede verse con claridad.
Los manifestantes exigen una nueva forma de hacer política, más transparente. Reclaman “una democracia real, de verdad, participativa”. No han sido concentraciones para conspirar contra el Gobierno de España ni contra un partido en particular, sino contra el mal uso que los políticos han hecho de la democracia. Es decir, contra un sistema que no funciona: “Tenemos que cambiarlo por otro mejor que nos represente a todos”.
Tanto en el gobierno de Rodríguez Zapatero como en la oposición se han quedado estupefactos, sin saber qué responder. Desconocen si se trata de una explosión de malestar social o de un movimiento organizado contra las elecciones celebradas el pasado domingo, en las cuales los socialistas recibieron más palo que una gata ladrona. Los “indignados” tampoco se sienten representados con el ganador Partido Popular, ni siquiera comentan los resultados de las elecciones municipales y autonómicas
Las protestas han sido apoyadas dentro y fuera de España con carteles en los que se acusa al capitalismo de todos los males habidos y por haber “Capitalismo = Enfermedad”, y hasta pretenden que se expropien los pisos que tienen los bancos.
Dency.
dijous, 26 de maig del 2011
dimecres, 25 de maig del 2011
dimarts, 24 de maig del 2011
dissabte, 21 de maig del 2011
divendres, 20 de maig del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)